Aquesta entrada la faré en català. Sóc filla de catalunya i de família catalana de moltes generacions enrrera, baja! que no he trobat cap antecedent, per lluny que he furgat que no ho fos.
Catalunya ha sigut de sempre un pais de pas, d'entrada i de sortida, per tan, el fluxe ha estat constant. No renego dels meus orígens, vaig neixer a Sabadell, per accident, ja que malgrat el pare és fill de Sabadell la mare no, puig és filla de Sant Quirze del Vallès (aleshores de Terrassa) poble en el que vaig viure, a pagés, els meus primers dos anys de vida. Dic que vaig neixer a Sabadell per accident ja que el part no anaba bé i després d'un dia sencer d'intentar parir sense aconseguir-ho ens vàren dur a la mare i a mi dins d'ella a la mútua del carrer de l'Illa on finalment vaig veure la llum per primer cop.
La meva família ha estat sempre treballadora i humil, jo vaig anar a escola fins al 14 anys i, amb els estudis de "Comercio Práctico" a la butxaca em vaig posar a treballar. Va ser en el transcurs dels anys i la meva inquietut per saber coses noves quan amb 36 anys i mare de dos fills, vaig aprobar l'accés a la universitat per a majors de 25 anys a la UAB a la Facultat de Psicología. No, no tinc la carrera acabada, ni de bon tros! però vaig aconseguir anar a la universitat per merits propis. Ningú m'ha regalat res, ningú m'ha proporcionat per "endoll" cap feina, ni tan sols la de l'Ajuntament de Sabadell. Recordo encara la cara que va fer el cap de personal d'aleshores quan em va veure, em coneixia de sobres, erem companys de partit, i em va dir: "que hi fas tu aqui", jo li vaig respondre: "vosaltres m'heu contractat"! ningú en sabia rès, vaig entrar a treballar a l'Ajuntament, el dia 1 d'agost de 1990. Aquell any no vaig tenir vacances. Feia la feina que m'agradaba, telefonista! la feia molt de gust i gairebé tot-hom estaba content de la meva tasca. Al cap de 10 anys, les coses es van torçar i vaig demanar canvi de departament i així, per no allargarme més, després de 20 anys de tasca municipal he demanat l'excedència.
Haig d'afegir que, sempre duré Sabadell al cor, a Sabadell i a molts companys i companyes que he tingut allà, així com amics i coneguts però no vull pensar ni en la possibilitat de tornar-hi! Aquí, hi estic molt bé, amb el Tio i la Nena, els meus dos gossets, bulldogs francesos, una passada!
Doncs res més, sigueu feliços, jo ja ho sóc!
Una abraçada per Sabadell i el Centre d'Esports Sabadell!
